Ens trobem a l’aeroport de Polònia, després d’un viatge que ja esperàvem una mica peculiar. El vol era dels més llargs que havíem fet fins ara (2 hores i mitja) i el clima del país d’arribada era molt diferent del nostre. Només arribar ja vem veure totes les pistes de l’aeroport nevades. Anem amb bastant roba d’abric preparats pel canvi de temperatura. Al sortir de l’avió veiem que no és per tant el fred, millor!

Només arribar canviem euros per Zlotys. Quina estafa! No canvieu diners a l’aeroport, al centre està molt millor el canvi.

El tren que ens portarà al centre sembla una mica petit per ser un tren. Per que us en feu una idea era més petit que un Tram de Barcelona. Sembla que no hi ve molt turista aquí ja que aquest és l’aeroport principal.

El viatge sembla que no comença amb bon peu, la dona que ven els bitllets no ens entén amb el nostre anglès de Barcelona capital, així que ens mostra la màquina de bitllets que porta on marca preu, 12 Zlotys (uns 3 euros). Anem ben apanyats! Nosaltres, com comprendreu no parlem res de polac, per molt catalans que siguem.

Passats 15 minuts arribem a la ciutat de Cracòvia. Baixem del tren i abans d’entrar a l’estació agafo la càmera per fer-li una foto a aquest tren tan peculiar. No us ho creureu però la càmera no funciona. Miro que li passa i resulta que la bateria no hi és. Me l’he deixat a Barcelona carregant-se! Molt bé David!

En recerca d’un carregador i una bateria

El viatge no comença gaire bé, hem d’anar buscar una bateria i un carregador per la càmera o no tindrem més record que les fotos de la càmera compacta i el mòbil. Per sort només entrar a l’estació veiem que hi ha un centre comercial. Aquí ho trobarem! Entrem a un parell de botigues estil Media Markt i Fotoprix d’aquí. A cap d’elles entenen que el model de la meva càmera és un conegut però que és la versió japonesa. Total que perdem gairebé 45 min i aconseguim un carregador universal i una bateria d’una marca que no inspira gaire confiança. Millor que res…

A deixar les maletes i a dinar

Ja tenim el que buscàvem, podem anar a l’hotel a deixar les maletes i deixar la nova bateria carregant. L’hotel el trobem amb facilitat tot i els carrers tenir uns noms un tant estranys. Deixem les coses, la càmera carregant i anem a veure Cracòvia.

Amb tot això encara no hem dinat així que anem a menjar el que sigui al centre comercial. Una de les coses que més ens sorprèn és el preu del menjar. Anem a un lloc de menjar ràpid on mengem un menú els tres per menys de 10€.

Entrem al centre històric de Cracòvia

Sembla que el carregador alguna cosa ha fet, ja podem anar cap al centre a veure la ciutat i fer fotografies! No fa gaire bon dia però al menys no plou. El primer que veiem és la Barbacana. Una Barbacana era una torre de defensa que es trobava fora de la muralla. Al costat d’aquesta trobem la muralla i la porta d’entrada al centre de Cracòvia.

Creuem la porta Florian per entrar a la antiga Cracòvia, el centre de la ciutat.

Sembla com si ens trobéssim a un altra ciutat. Les cases es veuen més netes i ben conservades i el fet que sigui un carrer peatonal també dona una sensació de calma que a fora entre cotxes i tramvies no donava.

Només entrar per aquesta porta ens trobem amb un costat de la muralla plena de quadres. Els artistes utilitzen aquest tros de muralla per exposar i vendre els seus quadres.

La plaça del Mercat

Seguim caminant i visualitzem les torres de la Basílica de Santa Maria.

Arribem a la Plaça del Mercat, Rynek Glowny en polonès, i marquen les 4:30 de la tarda. Sona el rellotge de la Basílica, s’escolta una trompeta tocant una melodia tradicional polonesa que s’atura de cop. Aquesta tradició es remunta al s.XIII quan un trompetista va ser abatut amb un tret mentre feia sonar l’alarma abans d’una invasió.

Per entrar una mica en calor decidim entrar al mercat, però la nostra sorpresa és que no és un lloc tancat. Totes les portes estan obertes i fa el mateix fred que a fora. Mirem les paradetes de souvenirs, escacs de fusta, pells…

Sortim per la porta més propera a l’església de St. Wojciech, però no entrem perquè havíem llegit que s’havia de pagar i que no valia la pena. A l’altre costat veiem la torre de l’Ajuntament, a la que volem pujar, però ho deixem per un altra dia a veure si fa millor temps.

El turó de Wawel i el drac

Abans de que es faci més tard i es comenci a fer fosc ens dirigim cap al Turó de Wawel, on visitarem el castell de Wawel. En aquesta zona trobem més neu i pugem fins a dalt amb compte de no relliscar amb el possible gel que hi hagi a terra.

Un cop dins del Castell de Wawel ens trobem amb una estàtua de Joan Pau II, tot un símbol pels polacs.

La Catedral de Wawel és impressionant per la seva barreja d’estils arquitectònics. Bisbes i reis de Polònia la van anar modificant al llarg de la història segons els seus gustos. Potser gràcies a que cadascú va anar posant el seu estil, aquesta catedral, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO juntament amb el centre històric de la ciutat. Tot i que és molt bonica ens hem quedat amb les ganes de veure-la amb un dia solejat i un cel ben blau.

Des del Castell podem veure una part del riu Vístula. Tot seguit baixem per la zona del riu per veure l’estàtua del drac, tot un emblema de la ciutat. Explica la llegenda que el drac vivia a una cova en aquell turó i que atemoritzava al poble. El rei Krakus desitjós d’acabar amb aquella bèstia va oferir la mà de la seva filla a qui el matés. Molts cavallers ho van intentar però van morir en l’intent fins que un artesà va deixar una pell de xai amb sofre a la porta de la cova del drac. El drac se la va menjar i va veure tanta aigua del riu Vístula que li va explotar el ventre.

Al costat de Wawel veiem un mapa senyalant que comença el barri jueu. Nosaltres el visitarem més endavant. Ha sigut un dia molt llarg ja que ens hem aixecat a les 5 del matí, així que decidim tornar a l’hotel per descansar.

Continuarem el nostre relat del nostre viatge a Cracòvia en uns dies…

The post 4 dies a Cracòvia: La muralla, la plaça del mercat i Wawel appeared first on Equipatge de mà.

Entrada a Birkenau

L’entrada amb vies de Bikernau és una de les fotografies que més havíem vist abans d’anar-hi i impressiona molt. La gent que arribava per aquestes vies a Birkenau, sobretot en els últims anys de funcionament del camp anaven directament a les cambres de gas. Només es salvaven els nens i nenes menors 14 anys que tinguessin les mides i la fisonomia alemanya que eren donats en adopció a famílies alemanyes.

Durant la visita vem veure un dels vagons en que es transportava als presos i ens va cridar l’atenció que els jueus que hi havia anaven posant pedres. Si heu vist la Llista de Schindler, al final, a la tomba del Schindler també en posaven. No sabem perquè, si algú ho sap agrairíem que ens informés.

Monuments als morts als camps de concentració

La següent parada de la nostra visita va ser el monument als morts als camps de concentració d’Auschwitz i Birkenau. A part del monument trobem unes plaques commemoratives en diversos idiomes, els idiomes nadius dels presos majoritaris del camp.

Els SonderKommandos i la revolució del 1944

No sé si haureu sentit parlar mai a parlar-ne. Els SonderKommandos eren presoners que treballaven a les cambres de gas i crematoris. Aquests presoners els mantenien separats de la resta i si explicaven a algú el que passava a les cambres de gas eren castigats amb la mort. Era una feina molt dura ja que moltes vegades conduïen a la mort a familiars i a amics.

Al 1944 els SonderKommandos van organitzar una revolta i destruir part del crematori IV i van intentar escapar aprofitant la confusió del moment. Per desgràcia els 250 presoners van ser capturats i executats.

Poc més endavant, les altres cambres de gas van ser destruïdes per les SS, ja que les tropes soviètiques estaven a punt d’arribar a alliberar els camps i volien amagar les bestialitats que feien allà.

Un dels moments més durs va ser quan ens van dir que les cendres dels assassinats als camps de concentració eren utilitzades per abonar camps de conreu i per desfer la neu. I que possiblement al terra que trepitjàvem hi havia cendres de milers de persones.

On “vivien” els presos?

Abans d’acabar la nostra visita a Birkenau vem visitar les latrines, què era on feien els presos les seves necessitats. Necessitats que només podien fer dos cops al dia, abans i després de la llarga jornada de treball. Si les feien en altre moments i les SS els veien eren castigats.

Tot i que les latrines no era un lloc molt agradable i podies agafar qualsevol malaltia era el treball desitjat per molts presos. Us preguntareu perquè, i la resposta és molt fàcil. Les SS no s’apropaven molt als presos per la pudor i per por a agafar qualsevol malaltia i a més a més no estaven a la intempèrie.

També vem visitar un barracó, on vivien més presos dels que tocava. Hi havia les lliteres on dormien els presos, que en cada llit ens van dir que dormien entre dues i tres persones. De suportar el pes de tanta gent s’acabaven trencant i dormien al terra. A més a més quan es desfeia la neu del sostre es filtrava l’aigua i al ser de sorra tot el terra quedava enfangat.

Auschwitz com ens va dir el guia i com haureu pogut comprovar a les fotos, era un hotel de cinc estrelles al costat dels barracons on feien viure als presoners que anaven a Birkenau. I és que, ens havíem oblidat de comentar-vos que, el camp de concentració d’Auschwitz era de l’exèrcit polonès i per això són de totxana.

The post Auschwitz II: visita al camp de concentració de Birkenau appeared first on Equipatge de mà.

Fa uns caps de setmana se’ns va acudir d’anar al Parc de Collserola, el parc metropolità més gran del món.

Vem visitar el Pantà de Vallvidrera (no es res de l’altre món) i vem estar una estona per la muntanya, desconnectant del dia a dia a la ciutat. Vem intentar seguir una ruta que començava i acabava a l’estació de ferrocarrils, però ens deuríem perdre ja que vem acabar a una urbanització amb quatre cases. Al seguir el carrer pel que vem sortir vem arribar a una plaça on només hi havia una parada d’autobús. Aquest era un bus del barri que portava al Tibidabo i vem pensar que seria una bona ocasió per anar-hi.

Transport gratuït al Tibidabo

Aquest bus del barri té parada a l’estació del funicular de Vallvidrera. Si voleu anar al Tibidabo podeu agafar els ferrocarrils de la generalitat fins al Peu de funicular, agafar el funicular i després el bus 111.

Us deixa a la mateixa plaça del Tibidabo i amb un bitllet de transport integrat ens estalviem el preu del funicular del Tibidabo, que són més de 7 euros.

Visita a l’Església del Sagrat Cor del Tibidabo

Feia temps que, veient-lo il·luminat de nit des de Barcelona, que dèiem d’anar un dia a visitar-lo però com no volíem gastar el que costa el funicular ho anàvem deixant. Aquest dia ens va venir rodat per anar-hi.

L’església del Sagrat Cor del Tibidabo té molt bones vistes de la ciutat de Barcelona. Es troba a la mateixa plaça on s’entra al Parc d’atraccions del Tibidabo i el bus del barri acaba allà mateix. Per dos euros pots pujar a l’ascensor que et portarà fins a dalt de tot, però si no vols pagar, caminant pots anar fins a mig camí.

Nosaltres vem pujar fins a dalt de tot, però el meu vertigen va poder amb mi, i les fotografies les vaig fer enganxat a la paret. Jeje. Em va recordar al viatge a Mallorca.

The post Visita al Sagrat Cor del Tibidabo appeared first on Equipatge de mà.

“Arbeit macht frei”. Aquesta és la frase que donava la benvinguda sobretot a jueus però també a intel·lectuals polacs, presos de guerra, republicans espanyols… que per desgràcia havien caigut en mans dels nazis. Ells creien, sobretot a l’inici dels camps de concentració, que aquesta frase era certa i que el treball els faria lliures. Així és com va començar el nostre guia una visita de 4 hores als camps de concentració d’Auschwitz i de Birkenau.

El transport fins al camp

Una de les primeres coses que ens va explicar el guia va ser el transport fins al camp de concentració. A Auschwitz hi anaven trens des de molts indrets d’Europa i pels nazis era la primera prova a passar. El trajecte, que podia ser de fins a 11 dies, es feia en condicions infrahumanes. No tenien que menjar i només tenien un recipient amb aigua per tot el vagó. Això acabava amb la vida de molta gent, sobretot gent gran i nens.

L’entrada al camp d’Auschwitz

Només entrar al camp trobem la zona on es situava l’orquestra que tocava l’himne alemany i cançons alemanyes en passar els presoners per anar a treballar fora del camp de concentració. Tot estava pensat per desgastar-los física i mentalment.

La selecció de presos

Al primer bloc que vem entrar hi havia moltes fotografies amb les que podies veure com era el dia dia en aquell infern. Com seleccionaven qui era útil per treballar, qui seria utilitzat per experimentació pel Dr. Mengele i companyia, qui era dèbil i havia d’anar a la cambra de gas… molt dur tot plegat però com deia en un cartell del camp, s’ha de conèixer la història per evitar que torni a passar.

Els presoners, sobretot jueus que arribaven al camp de concentració, arribaven amb les seves pertinences i les SS els hi feien marcar amb el seu nom i direcció perquè els hi deien que se’ls hi retornaria a l’instal·lar-se al camp. Però tot era una mentida ja que mai els hi van tornar. Se les quedaven, les classificaven i si els interessava a algun militar se les quedaven o les compraven a un preu simbòlic perquè no poguessin dir que els i robaven. Com cada cop el nombre de pertinences era més gran, a Birkenau o Auschwitz II, van construir uns magatzems on guardaven totes les pertinences que creien de valor o útils. Aquests magatzem es deien Canadà i Canadà II en referència a la primera potència mundial en aquells moments.

Als blocs que vem anar entrant trobàvem les maletes amb el nom i direcció, ulleres, estris de cuina, joguines de nens, sabates, pròtesis… i el cabell que li rapaven a les dones per fer teles.

El registre dels presos

Els primers anys de funcionament de camp de concentració registraven les entrades dels presoners fent-lis fotografies. Ple d’aquestes fotografies és com trobem alguns dels passadissos dels blocs que visitem, amb la data d’entrada i la de la mort. Vem arribar a veure fotografies de presoners que només havien sobreviscut 4 dies… Amb el pas del temps, i com cada cop arribava més gent van canviar el sistema de registre a un tatuatge amb un número que els identificava, normalment al braç.

Bloc 11: el més temut d’Auschwitz

L’últim bloc de la nostra visita a Auschwitz va ser el bloc 11. El pitjor bloc del camp de concentració. En aquest bloc es feien judicis o més ben dit un teatre ja que el final sempre era el mateix, l’execució. També hi havia nombroses cel·les de càstig com les de 90cmx90cm on hi ficaven 4 presos. Els pobres havien d’estar d’en peus sense poder moure’s durant el temps que els de les SS estimessin oportú. Aquestes cel·les tenien molt poca entrada d’aire (el forat tenia el tamany d’un puny), el que feia que molts morissin ofegats. A més, és on van provar per primer cop la cambra de gas on en els primers intents el gas no “funcionava correctament” i patien durant moltes hores abans de morir. Un cop van acabar les proves en van construir-ne una més gran i un crematori on desfer-se dels cossos.

Al costat del bloc 11 trobem la paret d’afusellament on executaven als presoners que havien tingut un judici al bloc 11 amb resultat desfavorable, és a dir a tots.

Sortint del camp trobem una cambra de gas on van morir milers de persones a mans de les SS i el crematori.

Els forats de fusta del sostre és per on els nazis llençaven el gas.

També trobem una forca on Höß al 1947, un funcionari del camp, va ser executat després d’explicar el funcionament del camp als Judicis de Nuremberg.

Continua llegint la segona part de la visita, el camp de concentració de Birkenau.

The post Auschwitz I: Visita al camp de concentració appeared first on Equipatge de mà.

A l’acabar d’esmorzar i amb les piles carregades ens disposem a començar un nou dia de turisme, no sense que abans el cambrer ens recordés que li hem de deixar propina. No tenen cap problema en dir-t’ho o exigir-t’ho…

Tornem a la Fontana di Trevi

La nostra primera parada és la Fontani di Trevi, ahir la vem visitar de nit i amb molta gent, volem veure-la amb tranquil·litat i amb la llum del dia. De camí a la famosa font passem pel Palau d’exposicions de Roma i hi fem unes quantes fotografies ja què ens agrada la seva arquitectura.

Avui la Fontana di Trevi està buida en comparació a ahir a la nit, potser perquè encara és molt d’hora. Aprofitem per llençar unes monedes ja que diuen que si hi llences una hi tornes. Com la pela és la pela llencem un cèntim cadascú, però tranquils que donem fe de que amb un cèntim hi tornes. La Laura va tirar un fa 3 anys i mireu on està!

Piazza Venezia

Després de llençar els cèntims ens encaminem cap a la Piazza Venezia. El monument de marbre en honor a Vittorio Emanuele II, el primer rei de la Itàlia unificada, és impressionant.

Comencem a pujar a escales i descobrim unes grans vistes del Mercat de Trajà, del Fòrum romà i del Colosseu. Un bon lloc per fer-ne fotografies.

Ens assabentem que a sota la Piazza Venezia l’any 2009, mentre construïen la línia C de metro, van trobar restes del Athenaeum de l’emperador Adriano.

Mercat de Trajà

Ben aprop de la Piazza Venezia tenim el Mercat de Trajà, un lloc concebut pels romans com a un centre comercial. N’hi ha gent que diu que va ser el primer centre comercial del món.

Fòrum i Palatino

Sabíem que l’entrada del Colosseu, del Fòrum i el Palatino és conjunta i llegint per internet ens vem assabentar que si la compraves al Palatino trobaves menys cues així que ens hem disposat a anar primer al Palatino i ja anirem a veure el Colosseu per la tarda. Tot i així ja hi hem passat per davant i és impressionant.

La informació que havíem llegit és correcte, no hi ha gaire cua i en qüestió de 5 minuts estem comprant l’entrada. La nostra sorpresa és quan ens diuen que durant el dia d’avui és gratuïta l’entrada. Suposem que és festiu a Roma o a Itàlia i agafem l’entrada gratuïta. La pela és la pela!

Entrem al recinte del Fòrum i des d’allà veiem més restes romanes. Molt interessant tot plegat. També tenim vistes del que era el circ romà, i ens imaginem les carreres que s’hi feien en el seu dia. Que gran tot plegat!

Hora de dinar!

El matí ja s’acaba i la gana i el cansament ens fan parar a repostar. Trobem un restaurant que sembla prou assequible molt a prop del colosseu. Decidim quedar-nos a la terrassa ja que fa bon dia. Mentre mengem la pizza (boníssima per cert) un home toca l’acordió i veiem el colosseu de fons.

Com ja es costum ens claven 5 euros per un cafè amb llet però jo, David, sense cafè després de dinar no sóc persona.

Colosseu

Ja tenim l’entrada (la mateixa del Palatino) així que només acabar de dinar ens fiquem a dins del Colosseu. Ens ve al cap la pel·lícula de Gladiator i de com la gent gaudia veient als gladiadors sent atacats per tigres i lleons. Que bèsties que eren aquests romans!
La sensació al entrar és de que ets minúscul.

Termes de Caracal·la

Arribem a les termes de Caracal·la, uns banys públics a l’època romana. Com ja és costum en aquest viatge ens diuen que també és gratuït. No sé si que ens han vist cara de catalans o que, però això de no pagar està molt bé. Si voleu anar per aquesta època escolliu els dies de la Mercè que us estalviareu bastant!

Les termes no són gran cosa així que donem una volta de mitja horeta i marxem. “Sort que no hem pagat res!” — Pensem.

Circ màxim

Actualment no queda res edificat del que era el Circ. Simplement es una esplanada amb herba de tot el que era la pista de carreres. Tornem a veure el Palatino, ara des de la part inferior. A part de les carreres també s’hi realitzaven combats de boxe i altres tipus d’esports.

Bocca della Verità

La Bocca della Verità és una mascara de marbre a la pared de l’església de Santa Maria de Cosmedin. La llegenda diu que qui ha mentit perd la mà al posar-la dins la seva boca. Aquesta llegenda diu que a un emperador romà li va agafar la mà durant una estona per haver comès adulteri. D’aquí el nom del monument (boca de la veritat).

Veiem el monument però per posar la mà hi ha cua (la gent fa cua per tot!). A nosaltres no ens sembla que valgui la pena així que marxem i seguim amb la nostra ruta.

Illa Tiberina

Després d’haver descansat una mica ens endinsem a la Illa Tiberina. No n’havíem sentit a parlar però la veiem des de l’església on està la Boca della Verità i ens sembla interessant. Als que heu estat a París es tracta d’una illa en mig del riu, com en el cas de Notre Dame. Té molt d’encant i ens va de pas per anar fins a Trastevere.

Com fa calor i tenim gana ens mengem un gelat a una botiga que trobem al centre de l’illa. Què bons que sons els gelats italians!

Trastevere

Després d’haver menjat el gelat deixem l’Illa Tiberina darrere i ens endinsem a Trastevere, un dels barris més bonics de Roma.

La sensació que ens dona el barri és d’estar en un poble de La Toscana però en mig de la capital. Hi ha casetes baixetes, típiques de l’època medieval, i moltes cafeteries i pubs en les que qualsevol bohemi es sentiria com a casa.

A les nits es torna més turístic ja que hi ha molt ambient de festa.

Creuem el riu fins a Navona

Arribem a la plaça de Campo di Fiori on trobem alguna parada de flors, però ens adonem que pel matí hi ha un mercat on hi venen flors, carn i peix.

Tornem fins a la plaça Navona ja que ens va agradar molt i també tornem a veure el panteó.

Pizza per sopar!

No podem marxar de Roma sense menjar un altre de les delicioses pizzes que trobem a Itàlia.

Comiat de Roma

Ja per acabar el viatge volem veure els principals monuments de nit. Veiem la plaça Venezia, que està il·luminada i si de dia és maca, de nit encara ho és més.

Anem també al Colosseu i fem fotos de nit al Colosseu. Mentre la càmera es dedica a fer fotos de llarga exposició aprofitem per descansar i acomiadar-nos de la ciutat. Ja no ens queda res per tornar a casa. Ara estem en aquell moment del viatge que penses: “Tant que costa d’arribar un viatge i que ràpid que passa.”. En fi, tornem cap a l’apartament que toca descansar!

The post 2 dies a Roma: Restes romanes, Trastevere i Roma de nit appeared first on Equipatge de mà.

Palau de la Virreina

El palau de la Virreina es troba a la Rambla i compta amb dues sales d’exposicions: una a la planta de carrer i una altra al primer pis.

Podeu veure les exposicions actuals a la seva web i els horaris en aquest enllaç.

Palau Robert

Al encreuament de Diagonal amb Passeig de Gràcia trobem el Palau Robert on també s’hi alberguen exposicions temporals. De moment les que hem visitat nosaltres ens han agradat molt. Van canviant cada tres messos així que millor mireu quines són les que hi ha actualment a la seva pàgina web. En aquest enllaç podeu conultar els horaris.

Arxiu fotogràfic de Barcelona

L’arxiu fotogràfic de Barcelona el trobem a la Plaça de Pons i Clerch, al cor del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Al mateix edifici que el museu de la xocolata però a la segona planta.

A l’arxiu trobem fotografies de la ciutat de Barcelona essencialment de grans esdeveniments com l’Exposició del 1888, la reforma de la Via Laietana, l’Exposició Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de Barcelona.

Està oberta de dilluns a dissabte i aquí podeu consultar els horaris.

The post Exposicions gratis a Barcelona appeared first on Equipatge de mà.

Visita a l’Ajuntament de Barcelona

Tots el diumenges de 10 a 13:30 teniu la oportunitat de visitar l’Ajuntament de Barcelona totalment gratis. Nosaltres amb motiu del 48h Open House Barcelona ho vem visitar i ens va agradar molt. Us ho recomanem, a més segur que si hi aneu un diumenge qualsevol hi ha menys gent que el dia que hi vem anar.

A part dels diumenges el dia de Sant Jordi i el del Corpus també podreu fer una visita a aquest edifici del segle XIV.

L’entrada per visitar l’Ajuntament no es troba a la Plaça Sant Jaume, heu d’anar pel carrer de darrera.

Ruta per la Barcelona Romana

A Equipatge de mà vem fer una ruta dividida en tres articles per la Barcelona Romana. Aquí teniu els enllaços:

Viatge a la Barcelona romana – Via sepulcral i aqüeducte romà

Viatge a la Barcelona romana – De l’aqüeducte i porta de la muralla al jaciment arqueològic

Viatge a la Barcelona romana – Temple d’August i muralles

The post Visites i recorreguts gratis a Barcelona appeared first on Equipatge de mà.

Muntanya de Montjuïc: més que un castell

Podem pujar a Montjuïc en cotxe, en metro i funicular o a peu. El funicular està inclòs en el bitllet de metro integrat, així que no tindrà un cost extra. El més impressionant de Montjuïc són les vistes que ens ofereix de la ciutat per un costat i del port comercial per l’altre. Nosaltres hi vem pujar un dia per veure el castell i els jardins que l’envolten. Abans era un museu militar però al 2009 el van tancar per començar reformes per fer-hi activitats culturals.

Font del gat i els Jardins de Laribal

A la muntanya de Montjuïc trobem una font molt coneguda gràcies a la cançó popular catalana “Baixant de la font del gat”. La Font del gat es troba als Jardins de Laribal i si teniu una estoneta lliure podeu aprofitar per veure aquesta font tan popular.

Parc de la Ciutadella

El Parc de la Ciutadella és un dels parcs més grans de la ciutat. Si hi anem una tarda qualsevol trobarem la gespa plena de gent descansant, fent esport, slack-line… Algun cop també hem vist activitats dirigides com Capoeira o gent tocant la guitarra. Cada cop s’està adoptant més aquesta costum de estar en els parcs, fins ara més típica d’Holanda o Anglaterra.

Al parc també hi podem veure obres de Gaudí i el Parlament de Catalunya. Si el visiteu amb nens segur que se us acaba el pla gratuït ja que us demanaran d’anar al Zoo que es troba dins del mateix recinte.

Parc de Collserola i carretera de les aigües

Carretera de les aigües

Només us costarà un bitllet de ferrocarril. Si baixeu al baixador de Vallvidrera només caldrà que agafeu el funicular per pujar a la carretera de les aigües. També és espectacular veure Barcelona des d’allà. La relació distancia-desconnexió és molt bona.

Parc de Collserola

El Parc de Collserola és el parc metropolità més gran del món. Ni més ni menys que 22 vegades el tamany del Central Park de Nova York. Hi trobem el pantà de Vallvidrera, moltes rutes per fer-hi a peu i molta natura per veure. Tenim pendent visitar-lo i fer una entrada més extensa sobre aquest parc.

Personalment les platges de Barcelona són molt pitjors que les que podem trobar per les rodalies (El masnou, Vilassar, etc…). Tot i així, el passeig marítim, t’ajuda a desconnectar. Aquest pla el podeu fer tant en bicicleta, patins o caminant. Mireu la nostra entrada sobre el passeig marítim si voleu saber-ne més.

Fotografies

Vallvidrera Swamp 1 | elvex a Flickr

The post Que fer gratis a Barcelona: Aire lliure appeared first on Equipatge de mà.

La majoria de museus són gratuïts el primer diumenge de mes, però hi ha alguns que a més a més són gratis altres dies.

CosmoCaixa

El CosmoCaixa és un museu de ciència en el que trobem exposicions permanents i temporals. Entre les permanents trobem el Toca toca! (que ens recorda a la nostra infància ja que havíem anat amb el cole), el bosc inundat, el mur geològic…

Aquest museu només és gratuït el primer diumenge de mes.

Museu d’Història de Barcelona

El Museu d’Història de Barcelona té diversos espais. L’espai que més ens agrada i que més hem visitat és el de la Plaça del Rei. Només entrar agafes un ascensor que retrocedeix en el temps fins l’època romana. Passejant entre les restes romanes que hi ha sota la Plaça del Rei podem veure una bugaderia i tintoreria, una instal·lació de vi…

Espais gratuïts només el primer diumenge de mes i tots el diumenges a partir de les 15h:

- Plaça del Rei
- Via Sepulcral Romana
- Domus de Sant Honorat
- Monestir de Pedralbes
- Parc Güell

Els espais gratuïts cada dia:

- Temple d’August
- El Call
- Santa Caterina
- Vil·la Joana
- Turó de la Rovira

Museu de ciències naturals de Barcelona

El Museu de ciències naturals de Barcelona, més conegut com museu blau, es troba al Fòrum. Nosaltres el vem visitar poc després de la seva inauguració, que era gratis tots els dies de la setmana, i no ens va agradar molt. No pel contingut perquè a mi, Laura, com a biòloga ho trobo molt interessant però el vem trobar molt fosc i mal aprofitat. Potser hauríem de tornar i donar-li una altra oportunitat.

Al igual que el CosmoCaixa compta amb exposicions permanents i temporals.

És gratuït el primer diumenge de mes i tots el diumenges a partir de les 15h.

Museu Marítim de Barcelona

Tot i que no us agradin molt els vaixells us recomanem que visiteu el Museu Marítim de Barcelona. Només per l’arquitectura de l’interior del museu ja val la pena la visita. Està ubicat en el que eren les antigues drassanes i es poden veure les restes romanes trobades quan es va restaurar el museu.

És gratuït el primer diumenge de mes i tots el diumenges a partir de les 15h.

DHUB Museus

El Museu Disseny Hub Barcelona actualment s’esta traslladant i fins 2014 no es podran veure les exposicions a la seva nova ubicació a la plaça de les Glòries. Nosaltres vem visitar-lo quan encara es trobava al carrer Montcada i ens va agradar molt. Però depèn de l’interés que tinguis per l’exposició que hi hagi en aquell moment.

És gratuït el primer diumenge de mes i tots el diumenges a partir de les 15h.

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya trobem art en totes les seves variants: escultures, pintures, fotografies… i la millor col·lecció d’art romànic del món.

A part de les seves exposicions podem gaudir de les vistes que ens ofereix a l’estar situat a Montjuïc. Si aneu per la tarda us recomanem que us espereu al capvespre per veure l’espetacle de la Font Màgica de Montjuïc.

A diferència de la majoria de museus, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, es pot visitar de manera gratuïta els dissabtes a partir de les 15h i tots els primers diumenges de mes.

Museu d’Història de Catalunya

Crec que el Museu d’Història de Catalunya és el museu que més vaig visitar amb l’escola. Sempre anàvem a veure exposicions sobre la Guerra Civil Espanyola o el Franquisme i després fèiem uns tallers. La veritat és que tinc bons records però fa molt que no hi vaig així que hauré de passar-me un dia d’aquests.

Només és gratuït el primer diumenge de mes.

Altres museus gratuïts el primer diumenge de mes i tots els diumenges a partir de les 15 són:

- Monestir de Pedralbes
- Museu de la música
- Museu Frederic Marès
- Museu Picasso
- CCCB – Centre de Cultura Contemportània de Barcelona

Aquests encara no hem tingut l’oportunitat de visitar, en quant ho fem us en farem cinc cèntims.

Fotografies

Façana Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) | Museu Nacional d’Art de Catalunya

The post Museus gratis a Barcelona appeared first on Equipatge de mà.

Com ja és costum hem volat molt d’hora i ens trobem a Roma. Capital de l’imperi Romà. És 24 de setembre i hem escapat de les festes de la Mercè de Barcelona per veure aquesta gran ciutat italiana. Ens espera un dia molt dur per veure el màxim possible, ja que hi estarem molt poc i tenim molt a veure.

Hem deixat les maletes a l’apartament, preparat la motxilla amb la càmera, i ens hem mentalitzat que ens espera un dia molt llarg de caminar. Per sort fa caloreta i ens podem permetre anar en màniga curta.

La primera impressió dels italians ha sigut que són molt bona gent, al menys amb els pocs que ens hem creuat fins ara. Això sí, la manera de conduir no és un dels seus punts forts. Com a vianant, en aquesta ciutat tens les de perdre. No hi ha gairebé passos de vianants i si vols creuar no t’ho has de pensar dues vegades i desitjar amb totes les forces que els cotxes parin.

Termini, Termes de Diocleciano i Piazza della Repubblica

Ens allotgem al costat de l’estació de trens de Termini, una de les més importants de la ciutat. Sembla que estem ben comunicats així que la nostra idea és d’anar caminant a la majoria de llocs. El que ens espera!

Comencem la nostra ruta. Sembla que no hem avançat res quan ja veiem les primeres restes romanes: les Termes de Diocleciano. En aquestes termes, unes de les més importants de la ciutat, hi cabien al voltant de tres mil persones.

Tot seguit tenim la Piazza della Repubblica, una plaça molt gran i amb molt trànsit també pel que es veu.

Piazza Spagna

Després de vint minuts sense veure res de l’altre món ens trobem a una escalinata que ens resulta familiar. Des d’aquesta es veu part de la ciutat ja que estem bastant elevats.

Aquestes escales porten a la Piazza Spagna, i sembla que ja no som els únics que estem visitant la ciutat. La font principal està disputada per tothom per fer-s’hi una fotografia i és difícil trobar el moment en que no surti ningú més que nosaltres. Paciència, tu!

Piazza Popolo

Ja és migdia i hem arribat a la Piazza de Popolo. Sembla que hem fugit una mica dels turistes i ara podem veure tot de manera més tranquil·la. Aquesta plaça antigament era coneguda com l’entrada a Roma, ja que es troba al nord de la ciutat i antigament tenia una porta en la muralla de la ciutat. Hi trobem el que se’n diu les esglésies bessones: Via Babuino i Via del Corso.

 A la part superior connecta amb els jardins de la Villa Borghese on també hi trobem la Galleria Borghese. Segur que els apassionats de l’art n’heu sentit a parlar.

Vaticà

Ja hem parat a descansar per dinar i la nostra ruta continua. Caminem tant que sortim del país i entrem a un que no te ni frontera: el Vaticà. El carrer principal porta fins la plaça de Sant Pere, la típica que hem vist aquests dies per la televisió amb l’elecció del nou Papa.

Tothom que ens ha parlat del Vaticà recomana al menys dedicar-li un dia de visita, i no tenim gaire temps (són gairebé les sis de la tarda) així que ho deixem per una altra ocasió.

Pont i Castell de Sant’Angelo

Sembla que el sol a Roma comença a caure i fa fred. Sort que portem jaqueta. Seguim el nostre camí i travessem un pont per creuar el Tíber: el pont de Sant’Angelo. Un pont espectacular tot cobert de marbre tabertí. Aquest ens porta fins el castell de Sant’Angelo i un parc que l’envolta. 

Piazza Navona

Segur que només de llegir-ho us fan mal les cames al imaginar-vos el que portem caminat, però encara ens queden forces! Arribem a una de les nostres places predilectes de Roma: la Piazza Navona. Les fonts que hi trobem són espectaculars.

Pantheon

Ja és hora de sopar i decidim parar a sopar a un restaurant davant del Panteó. Per fora és molt bonic però a dins és impossible d’entrar-hi sense morir de claustrofòbia. Quanta gent! Mentre sopem un grup de carrer toca el saxo i ens dóna les forces que ens queden per acabar la nostra ruta d’avui.

Fontana di Trevi

Ja hem sopat i només ens queda una última parada: la Fontana di Trevi. Quina sensació el fet d’anar caminant per carrers estrets i arribar a una font monumental! Sembla que tothom ha pensat com nosaltres ja que la font està il·luminada i hi ha un munt de gent a la plaça. Haurem de matinar per veure-la tranquils.

The post 2 dies a Roma: Restes romanes, places i el Vaticà appeared first on Equipatge de mà.